Les receptes de cuina de "Ses Tres Antònies": UN POC DE HISTÒRIA

UN POC DE HISTÒRIA

SES TRES ANTÒNIES JUNTES EN UNA FOTO

Ara vos contaré una mica de la història d'aquest blog i de la història de les tres Antònies que li donen el nom. A continuació en podeu veure algunes fotos antigues on hi som les tres d'estiueig pel Port Alcúdia, S'Illot, La Victòria, Alcanada, Sa Calobra i la zona nord de l'illa bàsicament.

Hostal Ca'n Toni Port d'Alcúdia

Sa Calobra

La Victòria

MOTIU DE LA CREACIÓ DEL BLOG

Un temps desprès de morir ma mare quan jo ja havia arribat a certa edat i veient que encara no tenia descendència , me vaig decidir a fer aquest blog per poder transmetre aquest valuós legat culinari i publicar així les receptes de cuina de ma mare i de la meva padrina paterna, complint amb certa manera amb el somni que tenia ma mare de publicar el seu propi llibre de receptes.
Li vaig posar en aquest blog el nom de Les Receptes de Cuina de Ses Tres Antònies perquè mon pare Rafel ("Municipal" o Policia Local d'Inca anomenat de mal nom "En Fanals") sempre contava l'acudit " A ca nostra ses dones de sa meva vida totes són de nom Antònia i m'he hagut d'enginyar per cridar-les, així, ma mare és na TONINA, sa meva dona és n'ANTÒNIA i sa meva filla és n'ANTONIETA"

"Municipal" o Policia Local d'Inca anomenat de mal nom "En Fanals"

BIOGRAFIA de n'ANTONINA

Va néixer a Alcúdia el 4 de juny de 1901, de nina els seus pares la varen enviar a fer feina llogada o contractada de interna a cases de senyors per cuidar de nens petits (fer de "teta" o de mainadera) i després passats els anys les senyores varen començar a ensenyar-li a cuinar i confiar amb la seva habilitat i criteri a la hora de cuinar i la varen anar contractant de cuinera. Va fer feina a diferents cases de senyors i possessions de la zona nord de l'illa Alcúdia, Alcanada..etc

i la darrera casa que va estar llogada o contractada va ser a la casa del metge Esquívies si ho record bé, abans de casar-se.

Essent joveneta va conèixer al seu home Rafel Beltran de Caimari que havia anat a fer feines de picapedrer i de fuster a una de les possessions on ella feia feina, se varen conèixer, se varen agradar, però la cosa se va aturar aquí, fins que passats devers 10 o 12 anys quan ella estava llogada a Inca a la casa del metge Esquívies va ser quan se varen tornar topar de nou i varen començar a festejar finalment se va casar als 30 anys a una edat molt avançada per a aquella època.

Els dos varen estar de porters durant molts d'anys de la fàbrica de teixits de Ca'n Xilles de'n Vicenç Ensenyat (On últimament hi havia la fàbrica de pell Ramis a la Gran Via)

Família del Metge Esquívies

Noces

Porters a la fàbrica de tèxtil de Ca'n Xilles

A la Gran Via d'Inca davant "sa fàbrica"

Algunes noies de "sa fàbrica"

cuinant a "sa fàbrica"

cuinant a "sa fàbrica"

Estant de porters a sa fàbrica conegueren a la família Noguera quan passejava per la Gran Via amb els nens petits i la meva padrina mainadera d'infants les va fer cas i així començaren una amistat on la meva padrina amb la nostra família estiuejava a casa seva a canvi de cuinar i fer les feines de casa. Aquesta família tenia una casa senyorial a Inca al carrer de Sant Bartomeu (on vaig gravar la recepta de cuina per programa Uep Com Anam? per IB3) i una casa d'estiueig al Port de Pollença on els meus padrins amb mon pare hi estiuejaven i més tard els meus pares i jo també hi anavem quan jo tenia 5 o 6 anys.

Quan jo tenia 3 anys el meu padrí va emmalaltir de càncer i ens varem traslladar a viure a ca'ls padrins fins que vaig complir 6 anys quan va morir. Així que la padrina al cap de poc temps d'enviudar se va posar malalta i va venir a viure a ca els meus pares.

Jo la vaig tenir de companya de quarto fins al 20 anys, així vaig tenir la sort de conèixer de primera ma, moltes històries, acudits i anècdotes dels seus anys que va estar llogada i tenir de nina l'oportunitat d'escoltar abans de dormir els contes que ella s'inventava basats sempre en nenes i nens perduts per la garriga i que trobaven una ametlla màgica que els transportava a un lloc on no passarien pus fam on hi havia per suposat, cassetes petites amb cuinetes petites plenes de menjar i d'estris de cuina petits: ribellets, greixoneretes, paelletes, tassetes, tassonets, platets, cebetes, tomatiguetes, sobrasadetes...etc. Record, amb nostàlgia, quedar-me dormida disfrutant de sentir les seves minucioses descripcions de la cuina plena d'estris i menjar en miniatura.

Va morir a Palma el 2 de juliol de 1986

BIOGRAFIA de n'ANTÒNIA

Va néixer a Inca el 29 d'octubre de 1939, de nina era molt aplicada i estudiadora, però a més a més li agradaven les feines de casa, netejar, cuinar, cosir...etc. Conten que de nina ben petita ja cuinava quan sa mare era a fer feina al camp...cuinava davall la xemeneia i als fogons de carbó i com que no hi arribava se posava dreta damunt una cadira.

De joveneta va estudiar el batxillerat perquè volia ser infermera, però com que va conèixer el meu pare se'n va oblidar per casar-se.

Fins que se va quedar embarassada va fer feina a diferents llocs primer d'administrativa a diferents oficines una de les que solia parlar era una fàbrica de pell que estava al carrer Ramón i Cajal i al darrer lloc on va fer feina va ser a una tenda de roba anomenada "El Barato" la mateixa que actualment se diu "TotTemps". La varen acomiadar perquè estant embaraçada de mi, tenia nàusees i vòmits i no podia estar de cara al públic.

Embarassada

El fet de anar a viure a ca'ls sogres per la malaltia del meu padrí i el fet que la seva sogra n'Antonina en enviudar i posar-se malalta vingués a viure a casa seva, va fer que les dues Antònies tinguessin una relació molt estreta i que se duguessin molt bé i això va fer que les dues compartissin la seva passió per la cuina i l'amor per cuidar a la seva família i als seus malalts. Tota la meva infantessa les record traginant juntes per dins la cuina, però quan la padrina no estava per tants de trots encara ajudava a ma mare a pelar patates, arreglar mongetes o el que fos....Record a ma mare demanat a sa padrina ( ma mare li deia "padrina vos" mai li va Antònia tu ni sogra) "Padrina vos com feieu o farieu tal menjar o tal altre..o que hi posàveu..o padrina provam de fer aquest menjar o aquest altre..."

Ma mare també li va tocar durant molts anys cuidar malats primer el sogre després la sogra i desprès el meu pare, fins que finalment se va posar malalta ella als 56 anys d'un tumor cerebral i malalta va viure prop d'11 anys. Malauradament no va poder atendre a la seva pròpia mare, però la seva mare Francisca va poder viure molt bé de salut fins els 101 anys i va sobreviure a ma mare encara 1 any.

Sempre li va agradar donar de menjar bé a la gent que estimava, fins i tot estant malalta encara donava el biberó a na Blanca la meva mascota que tenia 12 dies quan va arribar a casa.

Tant ma mare com jo podem dir que som aficionades a fer i bufar tartes...jejejej..!!!

Va morir a Palma l'1 de febrer de 2006

BIOGRAFIA de n'ANTONIETA

Vaig néixer a Inca el 12 de juny de 1966 a ca meva al meu quarto. Sembla ser que el primer que vaig veure varen ser les cortines color turquesa de la finestra....deu ser per això que m'agrada tant el color turquesa..... qui sap...!!!
El meu mal nom "na Duca o de ca'n Duc" prové de Caimari ja que el meu padrí patern Rafel era nascut a Caimari i li deien de ca'n Duc així com també li haurien d'haver dit al meu pare. Però li deien En Fanals perquè el seu segon llinatge era Fanals i era un llinatge original per Inca ja que n'hi havia ben pocs.

Vestida de pagesa

Tota feliç

Panades i "Pajarera"

Me de Pasqua

Com podeu veure a les fotos ja de nina m'agradava donar de menjar a tothom,..animalets, persones..i sempre hi ha hagut animalets per casa...com podeu veure la 1a "Pajarera" del meu pare on hi criava diamantons, canaris o guatlleres. O també a ca'ls padrins paterns hi podeu veure el me que mataven per Pasqua...amb el conseqüent disgust que m'enduia... deu ser per això que no m'agrada el me, llevat de les costelletes fregides.
El meu pare i jo sempre varem estar relegats de la cuina mentre la meva mare i la meva padrina varen estar bé no ens deixaven entrar a la cuina. A mi sols me cridaven per mostrar-me o explicar-me coses però no me deixaven culejar res. Per això la meva primera recepta la vaig fer un dia que vaig quedar sols perquè els meus pares havien acompanyat ala meva padrina al metge, jo tindria un 11 o 12 anys i per si de cas la cosa no anava bé hi havia càstig vaig decidir-me per un pastís de poma que agradaven molt a mon pare. Vaig treure la recepta d'un receptari de la meva mare d'aquests de llet condensada. Vaig apuntar-me els ingredients i amb els meus estalvis vaig anar al supermercat COP que en aquell temps es trobava al soterrani de l'antic Mercat Coberta comprar tot el que feia falta. la recepta me va sortir molt bé, però com que no vaig trobar els motllos de ma mare, vaig fer servir una cassola que no vaig pensar a untar i se va aferrar... ..però la varen trobar deliciosa i no hi va haver cap càstig.

De nina era bona estudiant treia bones notes en general, algun excel·lent de matemàtiques i solia suspendre ortografia, educació física i música. Vaig anar a escola al Parvulari a Ses Monges Blaves Jesuites, vaig estudiar l'EGB al Col·lègi Sant Tomàs d'Aquino i BUP i COU al IES Berenguer d'Anoia.

Parvulari

1r EGB

8è EGB

Notredam Viatge 3r BUP a Paris

En principi volia estudiar Arquitectura però aquell estiu vaig saber que el meu pare estava malalt greu i en vista que a més a més vaig suspendre per primer cop per setembre Biologia i Llengua Espanyola (no m'agradava empollar) i com que econòmicament amb aquestes circumstàncies els meus pares no estaven per despeses per enviar-me a estudiar a Barcelona vaig decidir quedar-me i estudiar a la UIB la meva segona opció Química, una mica influenciada pel que me contaven del meu padrí matern Jaume que no vaig conèixer ja que va morir quan jo tenia 7 mesos, que era un enamorat de la química ...i sí els gens varen fer el seu efecte perquè vaig disfrutar d'estudiar Química encara que me va costar el meu esforç. Però el meu padrí matern també era aficionat a la música i tocava el fiscorn a la banda musical de Inca ...però això no se me va aferrar...aquests gents les dec tenir defectuosos...encara que m'agrada cantar (algun CD he gravat amb alumnes per això cada any el temps se'n recorda de ploure) i escoltar música.

Per ajudar als pares amb les meves despeses vaig començar a fer repàs de matemàtiques , física i química. Li dec al meu pare que NO se retirès quan el metge li va recomanar, perquè jo pogués estudiar la carrera.

El que soc li dec a ell..i com més major me faig més m'hi sembl amb el bon sentit de l'humor, amb les anecdotes"Batallitas" que ja cont als meus alumnes, a lo molt que crid quan me fan enfadar a lo "cansina" que soc parlant que veig als interlocutors impacients per sentir-me callar igual que veia que li passava a ell quan sortiem junts estant ell ja retirat i malalt.

La meva primera feina va ser a un laboratori de bromatologia "Bactercontrol" , analitzavem el bon estat dels mejars dels hotels i restaurants que ens contractaven. D'aquella època record haver après a conduïr i a orientar-me per dins Palma i a familiaritzar-me amb les cuines professionals i amb quines havien de ser les condicions per un bon estat d'higiene de la cuina i dels aliments.

Després sempre he fet feina de professora de secundària " Tot Terreny" de Matemàtiques, Informàtica, Física i Química , Educació Plàstica, Tecnologia.....fins que amb aquesta crisi me vaig decidir a obrir l'acadèmia Classes de Repàs ABC a fi de poder anar pagant hipoteques.

Quan realment vaig començar a descobrir la cuina va ser quan ma mare va emmalaltir i jo me vaig fer càrrec de la família amb mon pare i ma mare malalts greus alhora.
Primer per fer-lis els dolços de casa (crespells, coques magdalenes, robiols, profiterols...) sense sucre, amb fructosa i anava experimentant. Però a diari els dinars eren molt simples, de règim i no podia provar segons que. Però els diumenges i en ocasions especials per donar gust a mon pare (que enyorava els menjars de la meva mare i aprofitant que la padrina Francisca venia a dinar els diumenges) feia algun menjar especial mallorquí , paella, conill en ceba, llom amb col, porcella, frit mallorquí, sopes mallorquines, arròs brut, arròs de peix, pollastre rostit, calamars farçits, cloïssses a la marinera, coca amb verdura, panades,..... sempre fent servir les receptes de la meva mare i amb l'ajuda inestimable del meu pare que en feia crítiques constructives.

TRES GOTES D'AIGUA

També deien que som com a gotes d'aigua les tres generacions la meva padrina materna Francisca, ma mare i jo. Però darrerament trob que me semblo més a ma mare...com més anys faig quan me mir al mirall la veig a ella