BENVINGUDA AL BLOG

BENVINGUTS AL MEU BLOG DE CUINA

L'objectiu d'aquest blog és per transmetre la valuosa herència de receptes de cuina que vaig rebre de la meva mare i de les meves padrines amb la ajuda inestimable del meu pare que m'animava a aprendre i me guiava.
El títol del blog se diu "Ses Tres Antònies" degut a que la meva mare , la meva padrina i jo som de nom Antònia. El meu pare tan aficionat als acudits solia fer broma dient "tenc tres Antònies a casa i per cridar-les m'he hagut d'enginyar així que tenc sa major n'Antònina, sa mitjana n'Antònia i sa petita n'Antonieta"
En certa manera fer aquest blog és un homenatge a la meva mare, ella era una enamorada de la cuina influènciada per la seva sogra Antònia.
La seva il·lusió era escriure un llibre de receptes i a poc a poc sense dir res anava fent fotos i escrivint receptes , però la malaltia prematura que va tenir als 56 anys, un tumor cerebral, no li va permetre acabar aquesta tasca. Però va deixar moltes receptes manuscrites algunes dictades per la padrina Antònia.
La meva padrina Antònia des de nina va estar llogada primer de teta (mainadera) i després de cuinera a diferents possessions i cases de senyors del nord de l'illa de Mallorca (Alcanada, Alcúdia...) fins que la darrera casa on va estar abans de casar-se va ser a Inca a casa del metge Esquivies si mal no record. Ella sempre deia que "abans de manar feines a ningú, un les ha de saber fer bé abans" , això ho deia perquè ella va aprendre a cuinar de les senyores que malgrat tenir criades i un estatus social superior sabien fer totes les feines de la casa i les hi varen ensenyar.
La meva mare sempre me va intentar transmetre la seva passió per la cuina , però jo preferia els estudis i la feina , clar que vaig estudiar química que està molt relacionada amb la cuina. Sempre me deia "vine i veuràs com es fa això o allò..." i jo li deia "ara venc però no tenc temps de fer-ho ara" o "en haver-ho de fer ja t'ho demanaré". Alguna vegada que li vaig demanar instruccions jo li preguntava " i com sabré quan es cuit?" i ella deia sempre "tu ho veuràs" i jo pensava que veuré??. Tenia raó al llarg dels anys amb sentit comú i experiència se veu.
El cas és que fins que no me vaig fer càrrec de la família quan ella es va posar malalta i tenint el pare malalt que enyorava el menjars de la mare , no me vaig interessar en aprendre a cuinar, però tenia el llistó molt alt i ella poc me podia orientar així que entre les receptes de la mare, alguna ajuda puntual de la mami malalta, el que jo recordava del que m'havia explicat alguna vegada , amb l'ajuda insubstituïble del pare amb les seves crítiques constructives , amb els meus coneixements de química i experimentant , vaig aprendre a cuinar i me vaig enamorar per sempre de la cuina.
A casa amb dos malalts a dieta no sempre podia cuinar qualsevol cosa (per això , per exemple, vaig aprendre a fer dolços amb fructosa en lloc de sucre ja que les seves respectives malalties les havien fet ser diabètics) i clar no podia practicar tot el que volia. Així que sempre que he tingut amics convidats he fet un parell de plats per practicar la qual cosa o m'ha fet quedar bé o ha semblat ostentació...jeje.
També pel mateix motiu sempre que he pogut als IES on he estat he participat en Tallers de Cuina que s'han fet a Jornades Culturals amb alumnes o he duit menjars fets meus pels berenars o dinars de professorat en commemoració de Sant Antoni o del meu aniversari.
Això ha provocat que moltes companyes meves de feina m'hagin demanat les receptes i que a vegades no he arribat a escriure , aquest blog està dedicat a elles també.
Degut als comentaris de tots els amics i companys de feina que els han agradat els meus menjars, he sabut que això de la cuina se me dona més o manco bé, gràcies a tots i seguiu tastant i fent crítica.

BON PROFIT...!!!